BARCELONA | ROBERT GÜELL

Encendre el llum de casa, aixecar-se del llit o obrir la porta són accions que, aparentment, no comporten una gran dificultat. Però això no és així per a tothom. Aquests petits gestos es converteixen en grans problemes per a les persones discapacitades, tan físicament com psíquicament.

Amb l'objectiu d'ajudar les persones en situació de dependència a tenir una vida més autonòma, va néixer a principis del 2008 el Centre de Vida Independent (CVI). Un pis on no hi viu ningú però que està totalment equipat per facilitar la vida dels minusvàlids. Hi ha tot tipus d'objectes, des de ganivets especials, armaris que pujen i baixen amb un botó o un ratolí d'ordinador que s'adapta segons la forma de la mà. El centre, ubicat a la Clínica Collserola de Barcelona, serveix per fer un diagnòstic als discapacitats. Aquests poden visitar el pis i provar si els instruments ergonòmics són útils, en el seu cas, per millorar el nivell de vida, sempre tinguent en compte les patologies de cadascun dels pacients i sota la tutela d'una professional en treballs socials o terapia ocupacional. Llavors només és qüestió de comprar el que sigui necessari i adaptar-ho a la casa corresponent. El Centre de Vida Independent és el resultat d'un treball d'uns tres anys on s'han hagut de pensar els instruments necessaris per a les persones que viuen amb patologies. Per això ha estat necessària l'ajuda de fundacions i empreses que, mica en mica, es conciencien i fabriquen productes adaptats per a discapacitats. Com per exemple, uns lavabos adaptables a les cadires de rodes, o armaris amb portes que giren fins a 180 graus. Tot això amb l'objectiu d'afavorir la mobilitat de l'individu que va amb cadira de rodes. Les treballadores socials del CVI no només van pensar en millorar l'autonomia del discapacitat. En molts casos també es va pensar en cuidar el cuidador. En un bany, per exemple, un vàter automatitzat facilita la higiene personal i permet donar més intimitat als discapacitats. Fins i tot, existeixen grues que aixequen la persona del llit per dur-la cap a la dutxa. A part, en un pis habitat per a discapacitats també hi poden haver sensors de gas, de fum i d'inundació que en situació d'emergència avisen immediatament el tutor de la persona amb mobilitat reduïda; això li permet no haver d'estar sempre a la casa del minusvàlid. Una de les responsables del Centre de Vida Independent va assegurar que el pis domòtic "no és una botiga", sinó "un lloc que serveix per fer un diagnòstic del pacient i veure quins instruments li poden servir per casa seva". Des del Centre de Vida Independent, una treballadora social es responsabilitza de buscar subvencions i ajudes econòmiques per a la financiació de la compra d'instruments ergonòmics. En Toni, amb una discapacitat física que l'obliga a anar amb cadira de rodes, fa quinze anys que viu en un pis de la Vila Olímpica de Barcelona habilitat per a persones minusvàlides. Ell va afirmar que "el sistema domòtic que tinc a casa és antic", però que "hi ha coses noves que ajuden molt". Per exemple, ara es pot encendre la televisió amb un aparell electrònic i veure qui hi ha a l'altre costat de la porta; així no has d'anar fins al rebedor i "pots decidir si vols obrir la porta". "És més segur", va puntualitzar en Toni. També es pot obrir la porta de casa amb una targeta, sense haver de fer força amb les claus o aixecar el braç per tocar el timbre. El Centre de Vida Independent és el fill de l'Associació per la Vida Independent, una organització fundada per "Mutual Mèdica" i "Mutuam" amb l'objectiu de crear un centre assistencial, promoure l'autonomia personal i millorar la qualitat de vida de les persones en situació de dependència. En el primer any de funcionament del CIV, que es va fundar el 2 de juny del 2008, va haver-hi 48 visites, de les quals 38 es van fer al mateix Centre i les altres 10 a domicili. Gràcies a les noves tecnologies, els problemes ja no són problemes.