La valoració d'una ajuda integrada en l'entorn real proporciona una major seguretat per a prescriure'n el seu ús. Aquest entorn real és el que ofereix el Centre de Vida Independent.

La domòtica ofereix cada vegada més facilitats per actuar amb els sistemes tradicionals d'interacció amb el medi físic. Si existeix la possibilitat de controlar l'automatització de l'habitatge o dels mitjans audiovisuals, apareix també la necessitat de disposar d'un entorn real de valoració de la tecnologia d'assistència. En un entorn domotitzat, un prototip o una mostra no aconsegueix posar de manifest adequadament l'ús i les reaccions de la persona que ho utilitza. En canvi, en un espai real que s'assembli al d'ús quotidià, l'usuari pot desenvolupar les tasques que habitualment realitza al seu habitatge o entorn laboral de la manera en què normalment ho fa i l'equip pot valorar les ajudes en les condicions d'ús en les quals aquest es troba habitualment.

El cost és el principal inconvenient a l'hora de disposar d'un entorn real de valoració: actualitzar les instal·lacions amb productes i ajudes que es comercialitzen és més costós que crear un entorn amb prototips i mostres.

• Requereix espai físic, de fet, requereix diversos espais físics que ofereixin la funcionalitat de les estances d'un habitatge o de l'entorn laboral (despatx, lavabo, cuina, dormitori, etc.).
• Requereix també estar totalment al dia respecte els avenços tecnològics i per tant exigeix un flux regular d'inversions i l'actualització contínua de coneixements per part dels professional que hi treballen.
• Requereix una estreta col·laboració entre diversos agents: universitats, hospitals i fundacions, empreses comercialitzadores de les ajudes, professionals sanitaris i de la resta de l'equip de valoració, dissenyadors, enginyers, arquitectes, etc.